L'àrea de BCN entrarà en 10 dies en la fase d'emergència per la sequera
- • Les reserves d'aigua embassada estaran per sota del 20% a principis d'abril
- • Si no plou, els talls de subministrament domèstic arribaran al novembre a Barcelona
Xabier Barrena BARCELONA El Periódico 200308
L'àrea metropolitana de Barcelona va cremant etapes camí de les restriccions domèstiques d'aigua. El bienni iniciat el 2007 suposa el pitjor període de sequera dels últims 25 anys i ha anat laminant les reserves dels embassaments del sistema que formen el Llobregat i el Ter --que aporten el 55% i el 45% de l'aigua que es consumeix a Barcelona-- de manera lenta però contínua. El 20 de març, per més inri Dia Mundial de l'Aigua, els recursos emmagatzemats encara situen el sistema Ter-Llobregat en el nivell d'Excepcionalitat II, però en una setmana, 10 dies com a màxim i tenint en compte que durant la Setmana Santa el consum descendeix, s'activarà, si la pluja no ho arregla, el nivell d'Emergència I.
El sistema que formen el Llobregat i el Ter --gràcies al transvasament que tantes protestes aixeca a Girona-- compta amb unes reserves de 127,85 hectòmetres cúbics. El 20,84% de la capacitat dels seus embassaments. Quan es consumeixin 5,85 hectòmetres cúbics, i les reserves descendeixin dels 122, és a dir, el 20%, s'encendran les alarmes.
MISÈRIA HÍDRICA
¿I quant triga la metròpolis barcelonina a beure's 5,85 hectòmetres d'aigua embassada? Doncs depèn, per exemple, de les ajudes externes que rebi, en forma de noves aportacions de pous, aqüífers i, en un futur, de vaixells cisternes, captacions- transvasament del Segre... De moment, i per exemple, entre el 4 i el 18 de març es van consumir 6,24 hectòmetres cúbics. Cada hectòmetre cúbic suposa dos estadis del FC Barcelona plens fins a dalt d'aigua.
Quan les reserves arribin al 15% de la capacitat, és a dir, es baixi dels 92,25 hectòmetres cúbics, es decretarà la fase d'emergència II i, amb uns escassos 60 hectòmetres embassats, el 10% del conjunt Ter- Llobregat, arribarà la fase d'emergència III i, segurament, els tan temuts talls d'aigua.
Els pròxims mesos, però, entraran en servei tot un ventall de mesures impulsades per la Conselleria de Medi Ambient, via Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que suposaran noves aportacions d'aigua. Això permetrà disminuir l'aigua per desembassar i, per tant, prolongar les reserves i ajornar els talls d'aigua fins al mes de novembre.
NOVES APORTACIONS Les mesures preveuen que a partir del mes de juny els diferents pous de l'aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat aportin aigua. Les galeries de la conca del Besòs entraran en funcionament a principis de juliol. Abans, al maig, començaran a arribar vaixells nodrissa des de Marsella i Tarragona. En total, aquesta aigua aportarà el 30% de la demanda d'aigua de la ciutat.
D'on és difícil extreure més rendiment és del consum domèstic. El consum per habitant ha disminuït 21 litres des del 2000, de 131 a 110, segons dades d'Agbar. La mitjana espanyola se situa en 166 litres per habitant i dia. Els habitants del Caire (152 litres), Nova Delhi (172) i l'Havana (270) superen el consum barceloní, una despesa sis vegades inferior a la dels pequinesos (666 litres) i gairebé cinc que els novaiorquesos (503).
En el fons, totes les mesures pal.liatives seran efectives sempre que, una vegada per sempre, acabi plovent i ho faci a les capçaleres del Ter i el Llobregat. I és que, aquests dos anys de pluviometria restringida, la pluja i la neu s'han burlat de les necessitats dels catalans. Com a mostra, s'ha de recordar que les recents nevades caigudes al Pirineu han augmentat les reserves d'aigua en forma de neu, sobretot, a la capçalera del riu Garona, del qual es beneficia França. En els últims 25 anys, el pitjor episodi de sequera, només superat ara per l'actual, es va donar en el bienni 1989-1990. En aquella ocasió, la sequera es va acabar amb un gran diluvi que va omplir els embassaments, el 25 de juny de 1990.
