TROBADA D'ESCOLES VERDES

Exposició d'idees practicades al nostre Posada en comú dels temes tractats
centre


Dinar Presentació dels jocs

Joc per treballar la biodiversitat Presentació dels jocs

Aquí teniu unes quantes fotos del dia que ens vam reunir amb algunes escoles verdes properes: l’IES Sta. Eugènia, l’IES Sobrequés, l’IES Banyoles i l’IES Vallvera.

Vam fer la trobada a l’institut Sta. Eugènia.

Durant la trobada vam intercanviar idees que es poden dur a la pràctica als nostres “instis” o al seu entorn. Les escoles verdes vam ser invitades a visitar les instal·lacions de l’institut Sta. Eugènia. A la tarda vam anar a les hortes i vam fer alguns jocs sobre la biodiversitat. El 2010 és l’any internacional de la biodiversitat.

Ens ho vam passar molt bé, va ser interessant, entretingut i vam poder conèixer molta gent.

Txell Solé Eugenio

Millores ambientals del nou curs 2009-2010

Amb la connexió de la central fotovoltaica a la xarxa general, que va tenir lloc el passat 25 de novembre, ja estan funcionant els tres recursos que l'institut incorpora gràcies al premi de la campanya "tu pots fer".

* El primer que es va posar en funcionament va ser el sistema de reg aprofitant les aigües pluvials. Aquesta millora va començar a funcionar la primera setmana de setembre i des de llavors ja no hem consumit aigua potable per al reg. Estem regant amb aigua de pluja, més beneficiosa per a les plantes.

Es van instal·lar dos dipòsits de 13.000 l de capacitat que recullen les aigües pluvials de la teulada de la zona d'administració. Una bomba connectada a un programador de reg envia l'aigua a quatre zones diferents per les que s'ha fet una instal·lació de reg gota a gota.

A més i en previsió d'una possible ampliació de més dipòsits s'ha previst una connexió que portarà l'aigua cap a les cisternes dels lavabos.


* La segona millora que es va posar en marxa va ser la fotocopiadora. Tots els usuaris, sobretot els alumnes poden fer les impressions dels seus treballs en una fotocopiadora de grans prestacions que s'ha instal·lat a l'entrada del centre.

Cada alumne disposa d'un codi particular i una quantitat d'impressions o fotocopies que pot fer. D'aquesta manera substituïm els tòners de les impressores, per uns altres de millor rendiment i menys contaminants. També aconseguim reduir el preu per còpia i racionalitzem el consum de paper.

* La darrera incorporació ha estat la central fotovoltaica. Aquesta és la tercera central que tenim a la teulada, ja que tenim la de les plaques tèrmiques per a l'aigua de les dutxes i la fotovoltaica que porta funcionant 5 anys dins del programa Solarizate.

La nova central està formada per 8 grups d'onze panels més prims que els de l'altra. Això és degut a que el material de que estan fets és tel·lur de cadmi, aquest material permet aprofitar més la llum difusa. La potència teòrica de la central és de 3,9 kW.

Una pantalla situada a l'entrada ens permetrà la monitorització del funcionament de la central.

IES VALLVERA ESCOLA VERDA

La Generalitat distingeix l’educació
ambiental del Vallvera de Salt

SALT | PILI TURON Diari de Girona 13/01/2009

El treball de conscienciació en el respecte al medi ambient que es realitza a l’IES Vallvera, de Salt, ha obtingut una recompensa per part dels depar-taments de Medi Ambient i Educació de la Generalitat: el distintiu d’Escola Verda, que va rebre el 3 de desembre i que contribueix a ampliar el nombre de centres gironins que ja tenen aquest reconeixement. El projecte d’educació ambiental d’aquest institut, que básicamente pretén inculcar els valors de la sostenibilitat entre els seus estudiants, es va posar en marxa fa quatre cursos i procuren aplicarlo en les seves activitats diàries. La difusió de les energies renovables és un dels temes que es potencien al Vallvera, que disposa d’una central fotovoltaica que produeix 14000 kWh d’electricitat.
Deixant de banda l’ús de l’energia solar, el centre organitza una Setmana de l’energia en la qual promou tant l’estalvi com l’ús d’energies netes. Pel que fa als residus, l’institut saltenc promou una campanya de reutilització i reciclatge del paper; així com també de separación de les restes que es generen al menjador, convertint les restes orgàniques en compost que s’utilitza com a adob per a l’hort escolar.
Tornant al paper, el Vallvera disposa d’un banc de llibres que té com a objectiu principal facilitar aquest material a tots els estudiants, afavorir-ne la reutilització i contribuir a reduir els residus.
L’estalvi d’aigua és un altre tema mediambiental sensible a l’IES Vallvera que, abans que es produís l’últim període de sequera greu, ja tenia cura a l’hora de gestionarla. A més, aquest centre de secundària dedica una atenció especial a estudiar el Ter dintre del Projecte Rius. A tot això s’hi afegeix l’ús de la bicicleta en sortides organitzades per l’institut, que d’aquesta manera vol potenciar un mitjà de transport respectuós amb el medi; alhora que es realitzen activitats de convivència i de descobriment de l’entorn natural, aprofitant el carril bici que passa pel costat del centre.
D’altra banda, l’IES Vallvera també destaca que, des de fa alguns anys, l’argument de l’obra de teatre musical que representen cada curs gira al voltant del medi ambient; així –segons remarquen– aconsegueixen «ambientalitzar el contingut teatral», un propósit que l’institut vol que sigui transversal en totes les seves activitats. I és que aquest centre educatiu treballa en la conscienciació mediambiental d’una manera pràctica, fomentant hàbits diaris que siguin coherents amb els objectius pedagògics que s’han fixat.

ANY INTERNACIONAL DEL PLANETA TERRA

LA CONCIENCIA ECOLÓGICA

El objetivo de la conciencia ecológica es tener presente que algunas de nuestras acciones perjudican gravemente a nuestro planeta.

Para tener una verdadera conciencia ecológica, primero uno tiene que saber qué actos perjudican al medio ambiente, cómo nos afectan y qué podemos hacer para evitarlos. Sólo entonces podremos valorar el bien de la ecología y hacer lo que esté a nuestro alcance.
Acciones como la emisión de gases contaminantes a la atmosfera, el consumo de energías no renovables, el mal uso del agua, todo ello conlleva a la degradación progresiva del medio ambiente.
Nosotros lo podemos frenar ahorrando energía, apostando por las energías renovables, contaminando menos y colaborando con el reciclaje.
Para ayudarnos a tomar conciencia de los problemas ambientales que nos perjudican, se han creado asociaciones ecológicas como Greenpeace, Grupo Verde, Fundació Terra, Ecologistas en Acción, ADENA,... Para lograrlo, recurren a manifestaciones, conferencias y campañas de información en los medios de comunicación.

Así pues es necesario que nos impliquemos todos en la mejora de nuestro Medio Ambiente puesto que nos lo jugamos todo en ello: nuestra vida, nuestra salud, nuestra prosperidad, en definitiva nuestra propia supervivencia.
¡La conciencia ecológica es lo único que puede salvar al planeta!.

Míriam Gómez Jiménez
4rt ESO grup: A

PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA

El cotxe només és cinc minuts més ràpid que el vianant a la cursa del transport entre els ajuntaments de Salt i Girona

Les cinc maneres de mobilitat, just al moment de sortir

Diari de Girona 23/9/2008

ACN/DDG L'Associació de Naturalistes de Girona i la plataforma Mou-te en Bici han organitzat aquest dilluns en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible una cursa del transport entre els ajuntaments de Salt i Girona per comprovar la rapidesa i l'efectivitat de l'autobús, el cotxe, la moto, la bicicleta i el vianant a l'hora de recórrer els prop de tres quilòmetres que separen els dos consistoris. Com era d'esperar, la bicicleta ha estat de lluny el mitjà de transport més ràpid amb un temps de 9 minuts i 7 segons; l'autobús, en segona posició, ha trigat quasi el doble amb un temps de 18 minuts i 3 segons; i la gran sorpresa ha estat el cotxe, només cinc minuts més ràpid que el vianant.

'L'automòbil ha trigat 21 minuts i 21 segons en arribar al centre enfront dels 26 minuts i 27 segons que ha tardat la persona que ha anat a peu', ha comentat el portaveu de la plataforma Mou-te en Bici, Miquel Llop. 'A més, aquí s'hi ha d'afegir el preu del pàrquing del cotxe, que serà considerable', ha puntualitzat Llop. Just abans del cotxe, ha arribat la motocicleta, en tercera posició, amb un temps de 18 minuts i 8 segons. 'Això no ha de sorprendre perquè clar hem de comptar la moto de ben aparcada a ben aparcada i complint la llei', ha assenyalat el portaveu de la plataforma Mou-te en Bici, que creu que aquesta cursa ha demostrat els beneficis de la bicicleta i el transport públic com a mitjans de locomoció a la ciutat.

LA CRISI DE L'ENERGIA

RAMON FOLCH

El Sol és un reactor exagerat. Envia a l'espai quantitats ingents d'energia, una petita part de la qual arriba a la Terra. En termes de potència o energia instantània, atenyen la part més externa de l'atmosfera il.luminada uns 1.360 W per m² de forma permanent. És l'energia que mou l'atmosfera i fa ploure, que governa el clima, que fa possible la vida mitjançant la fotosíntesi.

Arran de terra, aquesta irradiància es tradueix en una insolació d'1 kWh per cada m². És força energia, però difícil de capturar. Només per a generar l'electricitat domèstica que consumeix un europeu mitjà, són necessaris uns 8 metres quadrats de plaques fotovoltaiques. Per a abastir les llars de tot Catalunya caldrien més de 60 km² de plaques. En tot cas, les llars demanen només el 5% de l'energia total consumida, de manera que la captura fotovoltaica de tota l'energia necessària a Catalunya exigiria una inimaginable extensió de 1.200 km² de plaques. Segurament acabarem millorant el rendiment fotovoltaic, però mai no podrem superar la constant solar: com a màxim, 1 kWh per cada m2 i prou. L'energia solar és abundant, però laxa.

I discontínua: de nits s'amaga el Sol. Els 1.200 km² de plaques no generarien l'energia necessària en el moment necessari, sinó l'equivalent energètic global en les hores durant les quals no seria tan necessari. La captura solar ha de ser complementada amb altres fonts de generació contínua.

Petroli dens: L'èxit dels combustibles fòssils ha estat la seva elevada densitat energètica. I també la facilitat amb què es transporten i es poden emmagatzemar. L'alta densitat de l'energia és bàsica per a l'autonomia de moviment. El 40% de l'energia se'ns en va en el transport, quasi tot confiat als derivats del petroli. És evident, però de tant en tant ens passa per alt. Els automòbils amb motor d'explosió o els avions van on volen i a costa d'un dipòsit petit. Per contra, els trens elèctrics necessiten catenàries fixes i centrals que generin de forma permanent. Encara que cobríssim el territori de captadors solars subsistiria el problema de la connexió del consum mòbil (les bateries són encara molt rudimentàries).

Convé anar-ho recordant. Els vectors energètics no són intercanviables. Pronuclears i filosolars semblen perdre a vegades de vista que l'electricitat és un vector energètic de distribució més que rígida: s'ha d'estar penjat d'una xarxa fixa. El moviment vol independència. L'hidrogen la dóna, i per això segurament té futur en l'automoció, igual que el gas natural liquat o a pressió. Però no hi ha mines d'hidrogen i el gas genera diòxid de carboni en cremar-se, com el petroli, nefast per al clima.

El petroli s'acaba, els gas natural tampoc no durarà sempre i les reserves d'urani són tan limitades com les d'energia fòssil, si no més. Les renovables actuals, la majoria expressades en forma d'electricitat, abasten el que abasten i, a més, els cables no poden arribar arreu. No és responsable prescindir-ne, però és demagògic considerar-les la panacea. Altrament, el món modern ja és com és. L'hem dissenyat per funcionar amb energia fòssil i motors de combustió interna. Ens ha costat un segle i mig de feina, no ho poden canviar en un parell de dècades. La il.lusionada construcció d'un futur viable (és a dir, sostenible) passa pel reconeixement del present. Per això tenim un problema.

5 DE JUNY DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

L’Associació Hàbitats – Projecte Rius impulsa la jornada “Fem dissabte!” com una activitat de neteja popular d’espais fluvials que es realitzarà de manera simultània i coordinada a 19 municipis del país.

El Fem dissabte! de 2008 aspira a esdevenir una jornada reivindicativa on es posi de manifest, per una banda, la necessitat de conservar en bon estat de salut els rius i, de l'altra, la responsabilitat de “la ciutadania i les administracions” en eliminar l’ús dels espais fluvials com a abocadors.

El Fem dissabte! està organitzat per l’Associació Hàbitats – Projecte Rius i compta amb la col·laboració dels ajuntaments dels municipis participants, així com d’entitats i plataformes en defensa del territori existents a les diferents localitats.

EDUCACIÓ AMBIENTAL: DARRERES ACTIVITATS

Construcció d'un captador solar per escalfar aigua









Activitats dels alumnes de 3r ESO a Tossa de Mar












Inspecció del riu Ter la diada de Sant Jordi

DEU AFIRMACIONS SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Segons Javier Martín-Vide

1 La variabilitat temporal és una de les característiques essencials del sistema climàtic.

2 Al llarg de la història geològica del planeta hi ha hagut canvis climàtics nombrosos i de diferents magnituds (fa 12000 anys va acabar la darrera glaciació).

3 La brevetat de les sèries meteorològiques instrumentals per a l’anàlisi de les variacions climàtiques obliga a utilitzar dades complementàries, indirectes com ara els registres històrics d’inundacions, sequeres, etc.

4 La composició química de l’atmosfera s’ha modificat des del començament de la Revolució Industrial per causa antròpica:

finals segle XIX 290 ppm CO₂ >>> avui 384 ppm CO₂

5 La temperatura mitjana global ha augmentat 0,74ºC en l’últim segle (1906-2005). Els 11 últims anys són els més càlids del segle.

6 Les anomalies i els episodis meteorològics extrems no tenen a veure amb el canvi climàtic, encara que un augment o la seva intensificació siguin indici de canvi climàtic.

7 La percepció climàtica difereix sovint de la realitat climàtica, per la qual cosa la percepció del canvi climàtic no té l’aval dels registres instrumentals.

8 El canvi climàtic antròpic és un dels pocs afers que afecta i ha d’interessar tota la humanitat.

9 El canvi climàtic reuneix les condicions de “tema estrella” per als mitjans de comunicació. Nou, recurrent, morbós…

10 Les incerteses sobre les conseqüències del canvi climàtic requereixen encara la consideració d’aquest com a àrea prioritària d’investigació.

Javier Martín-Vide és catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. És expert assessor del Quart Informe del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Presideix el Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Ha publicat vint-i-un llibres i més de dos-cents articles sobre climatologia.

DIA MUNDIAL DE L'AIGUA

L'àrea de BCN entrarà en 10 dies en la fase d'emergència per la sequera

1. • Les reserves d'aigua embassada estaran per sota del 20% a principis d'abril
2. • Si no plou, els talls de subministrament domèstic arribaran al novembre a Barcelona

Xabier Barrena BARCELONA El Periódico 200308

L'àrea metropolitana de Barcelona va cremant etapes camí de les restriccions domèstiques d'aigua. El bienni iniciat el 2007 suposa el pitjor període de sequera dels últims 25 anys i ha anat laminant les reserves dels embassaments del sistema que formen el Llobregat i el Ter --que aporten el 55% i el 45% de l'aigua que es consumeix a Barcelona-- de manera lenta però contínua. El 20 de març, per més inri Dia Mundial de l'Aigua, els recursos emmagatzemats encara situen el sistema Ter-Llobregat en el nivell d'Excepcionalitat II, però en una setmana, 10 dies com a màxim i tenint en compte que durant la Setmana Santa el consum descendeix, s'activarà, si la pluja no ho arregla, el nivell d'Emergència I.

El sistema que formen el Llobregat i el Ter --gràcies al transvasament que tantes protestes aixeca a Girona-- compta amb unes reserves de 127,85 hectòmetres cúbics. El 20,84% de la capacitat dels seus embassaments. Quan es consumeixin 5,85 hectòmetres cúbics, i les reserves descendeixin dels 122, és a dir, el 20%, s'encendran les alarmes.

MISÈRIA HÍDRICA

¿I quant triga la metròpolis barcelonina a beure's 5,85 hectòmetres d'aigua embassada? Doncs depèn, per exemple, de les ajudes externes que rebi, en forma de noves aportacions de pous, aqüífers i, en un futur, de vaixells cisternes, captacions- transvasament del Segre... De moment, i per exemple, entre el 4 i el 18 de març es van consumir 6,24 hectòmetres cúbics. Cada hectòmetre cúbic suposa dos estadis del FC Barcelona plens fins a dalt d'aigua.

Quan les reserves arribin al 15% de la capacitat, és a dir, es baixi dels 92,25 hectòmetres cúbics, es decretarà la fase d'emergència II i, amb uns escassos 60 hectòmetres embassats, el 10% del conjunt Ter- Llobregat, arribarà la fase d'emergència III i, segurament, els tan temuts talls d'aigua.

Els pròxims mesos, però, entraran en servei tot un ventall de mesures impulsades per la Conselleria de Medi Ambient, via Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que suposaran noves aportacions d'aigua. Això permetrà disminuir l'aigua per desembassar i, per tant, prolongar les reserves i ajornar els talls d'aigua fins al mes de novembre.

NOVES APORTACIONS Les mesures preveuen que a partir del mes de juny els diferents pous de l'aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat aportin aigua. Les galeries de la conca del Besòs entraran en funcionament a principis de juliol. Abans, al maig, començaran a arribar vaixells nodrissa des de Marsella i Tarragona. En total, aquesta aigua aportarà el 30% de la demanda d'aigua de la ciutat.

D'on és difícil extreure més rendiment és del consum domèstic. El consum per habitant ha disminuït 21 litres des del 2000, de 131 a 110, segons dades d'Agbar. La mitjana espanyola se situa en 166 litres per habitant i dia. Els habitants del Caire (152 litres), Nova Delhi (172) i l'Havana (270) superen el consum barceloní, una despesa sis vegades inferior a la dels pequinesos (666 litres) i gairebé cinc que els novaiorquesos (503).

En el fons, totes les mesures pal.liatives seran efectives sempre que, una vegada per sempre, acabi plovent i ho faci a les capçaleres del Ter i el Llobregat. I és que, aquests dos anys de pluviometria restringida, la pluja i la neu s'han burlat de les necessitats dels catalans. Com a mostra, s'ha de recordar que les recents nevades caigudes al Pirineu han augmentat les reserves d'aigua en forma de neu, sobretot, a la capçalera del riu Garona, del qual es beneficia França. En els últims 25 anys, el pitjor episodi de sequera, només superat ara per l'actual, es va donar en el bienni 1989-1990. En aquella ocasió, la sequera es va acabar amb un gran diluvi que va omplir els embassaments, el 25 de juny de 1990.

ELS RESIDUS SÒLIDS URBANS: VISITA A LA DEIXALLERIA MUNICIPAL DE SALT

Residus a Catalunya el 2006 - 4.259.963 tones

Residus portats als contenidors el 2006 - 1.360.541 tones

Taxa de recollida selectiva el 2006 - 31,94%

Taxa de recollida selectiva el 2005 - 29,08%

Quilos de brossa que genera cada català 1,64

Quantitat de CO₂ que es va estalviar a l'atmosfera el 2006
amb el reciclatge 480.077 tones

ALGUNES DADES DE L'INSTITUT

CONSUM D'ENERGIA ELÈCTRICA

Mitjana diària (febrer 2008) 44,86 kWh Aquesta és una dada POSITIVA!

El 5 de febrer de 2007 el valor era 61,05 kWh

PRODUCCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA FOTOVOLTAICA

Des del 5 de febrer de 2007 fins el 4 de febrer de 2008

la producció d'electricitat neta ha estat de 3044 kWh

Això vol dir deixar d'emetre a l'atmosfera 1308 kg de CO2 POSITIU!


CONSUM D'AIGUA

Mitjana diària (febrer 2008) 9.600 litres Aquesta és una dada NEGATIVA!

El 5 de febrer de 2007 el valor era 5.500 litres

L'AIGUA: CADA GOTA ÉS IMPORTANT

PROJECTES PEL CURS 2007/08

Campanyes del curs actual:

Banc de llibres: A més de l’objectiu principal que és facilitar llibres a tots els estudiants, contribuïm a la reutilització dels llibres de text i a generar menys residus

Mobilitat sostenible: les sortides en bici organitzades per l’institut ajuden a promoure aquest mitjà de transport que és respectuós amb el medi.

Setmana de l’energia: Volem estalviar energia i promoure les energies netes. L’activitat s’ha centrat a segon curs d’ESO i a quart, que han iniciat l’ecoauditoria energética.

Les tres erres: Reduïm la producció de residus. Amb la campanya del paper, reutilitzant i separant el paper per llençar en els contenidors adequats

Separant els residus que es generen al menjador llençant-los en els contenidors adequats, fa possible una correcta gestió i uns beneficis ambientals.

Campanya de recollida de fons d’ampolles d’aigua per una activitat d’ambientalització del centre. El període de recollida comença el 5 de novembre i els fons d’ampolles d’aigua es dipositaran en un contenidor groc situat al hall de l’institut. Totes les ampolles d’aigua de secció rodona són vàlides. Atenció: només el fons de l’envàs!

SETMANA DE L'ENERGIA

Del 22 al 28 d'octubre s'ha celebrat la "setmana de l'energia"

Primerament hem de recordar una fita modesta però important per nosaltres com és haver assolit la xifra de 10.000 kWh d'energia solar fotovoltaica en la central de l'institut. Aquest valor es va assolir el 5 de juliol passat.
Aquesta energia elèctrica generada suposa deixar d'emetre 4,3 Tm de diòxid de carboni a l'atmosfera. Així contribuïm a combatre el canvi climàtic.
Les activitats de la "setmana de l'energia" han sigut la visita a la central fotovoltaica pels alumnes de segon d'ESO i l'inici de l'ecoauditoria energètica pels alumnes de quart.

Reunió de la comissió ambiental

El passat divendres 13 d'abril es va reunir, per quarta vegada la comissió ambiental del nostre centre.
Aquesta comissió està formada pel coordinador del projecte, alguns professors, els alumnes que fan el crèdit variable de medi ambient i el delegat ambiental de cada una de les classes.
Es va fer la presentació
Es va passar una enquesta sobre pràctiques ecològiques.
Es va fer un repàs de les actuacions fetes dins del projecte: Setmana de l'energia, campanya del paper, l'arbre de nadal dels residus, l'hort, el taller de compostatge, la inspecció del riu , les visites a la deixalleria i a l'abocador, la xerrada de "les tre s R", l'espai de la web de l'institut.
A continuació es va presentar el nou projecte "Ecoauditoria" que es farà a tots els cursos d'ESO i en totes les matèries. Els professors ja disposen del material.
Tot seguit i amb l'ajut d'una presentació es va explicar el concepte de "petjada ecològica" i es va ressaltar la relacioó que tenim amb altres entitats com: els naturalistes de Girona, la plataforma Mou-te en bici i el grup de Salt del projecte rius
En el torn obert de paraula els alumnes van manifestar el seu desig de fer una manifestació però sense fer cap més concreció.