LA CONCIENCIA ECOLÓGICA

El objetivo de la conciencia ecológica es tener presente que algunas de nuestras acciones perjudican gravemente a nuestro planeta.

Para tener una verdadera conciencia ecológica, primero uno tiene que saber qué actos perjudican al medio ambiente, cómo nos afectan y qué podemos hacer para evitarlos. Sólo entonces podremos valorar el bien de la ecología y hacer lo que esté a nuestro alcance.
Acciones como la emisión de gases contaminantes a la atmosfera, el consumo de energías no renovables, el mal uso del agua, todo ello conlleva a la degradación progresiva del medio ambiente.
Nosotros lo podemos frenar ahorrando energía, apostando por las energías renovables, contaminando menos y colaborando con el reciclaje.
Para ayudarnos a tomar conciencia de los problemas ambientales que nos perjudican, se han creado asociaciones ecológicas como Greenpeace, Grupo Verde, Fundació Terra, Ecologistas en Acción, ADENA,... Para lograrlo, recurren a manifestaciones, conferencias y campañas de información en los medios de comunicación.

Así pues es necesario que nos impliquemos todos en la mejora de nuestro Medio Ambiente puesto que nos lo jugamos todo en ello: nuestra vida, nuestra salud, nuestra prosperidad, en definitiva nuestra propia supervivencia.
¡La conciencia ecológica es lo único que puede salvar al planeta!.

Míriam Gómez Jiménez
4rt ESO grup: A

PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA


El cotxe només és cinc minuts més ràpid que el vianant a la cursa del transport entre els ajuntaments de Salt i Girona


Les cinc maneres de mobilitat, just al moment de sortir



Diari de Girona 23/9/2008



ACN/DDG L'Associació de Naturalistes de Girona i la plataforma Mou-te en Bici han organitzat aquest dilluns en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible una cursa del transport entre els ajuntaments de Salt i Girona per comprovar la rapidesa i l'efectivitat de l'autobús, el cotxe, la moto, la bicicleta i el vianant a l'hora de recórrer els prop de tres quilòmetres que separen els dos consistoris. Com era d'esperar, la bicicleta ha estat de lluny el mitjà de transport més ràpid amb un temps de 9 minuts i 7 segons; l'autobús, en segona posició, ha trigat quasi el doble amb un temps de 18 minuts i 3 segons; i la gran sorpresa ha estat el cotxe, només cinc minuts més ràpid que el vianant.

'L'automòbil ha trigat 21 minuts i 21 segons en arribar al centre enfront dels 26 minuts i 27 segons que ha tardat la persona que ha anat a peu', ha comentat el portaveu de la plataforma Mou-te en Bici, Miquel Llop. 'A més, aquí s'hi ha d'afegir el preu del pàrquing del cotxe, que serà considerable', ha puntualitzat Llop. Just abans del cotxe, ha arribat la motocicleta, en tercera posició, amb un temps de 18 minuts i 8 segons. 'Això no ha de sorprendre perquè clar hem de comptar la moto de ben aparcada a ben aparcada i complint la llei', ha assenyalat el portaveu de la plataforma Mou-te en Bici, que creu que aquesta cursa ha demostrat els beneficis de la bicicleta i el transport públic com a mitjans de locomoció a la ciutat.


LA CRISI DE L'ENERGIA


RAMON FOLCH

El Sol és un reactor exagerat. Envia a l'espai quantitats ingents d'energia, una petita part de la qual arriba a la Terra. En termes de potència o energia instantània, atenyen la part més externa de l'atmosfera il.luminada uns 1.360 W per m2 de forma permanent. És l'energia que mou l'atmosfera i fa ploure, que governa el clima, que fa possible la vida mitjançant la fotosíntesi.

Arran de terra, aquesta irradiància es tradueix en una insolació d'1 kWh per cada m2. És força energia, però difícil de capturar. Només per a generar l'electricitat domèstica que consumeix un europeu mitjà, són necessaris uns 8 metres quadrats de plaques fotovoltaiques. Per a abastir les llars de tot Catalunya caldrien més de 60 km2 de plaques. En tot cas, les llars demanen només el 5% de l'energia total consumida, de manera que la captura fotovoltaica de tota l'energia necessària a Catalunya exigiria una inimaginable extensió de 1.200 km2 de plaques. Segurament acabarem millorant el rendiment fotovoltaic, però mai no podrem superar la constant solar: com a màxim, 1 kWh per cada m2 i prou. L'energia solar és abundant, però laxa.

I discontínua: de nits s'amaga el Sol. Els 1.200 km2 de plaques no generarien l'energia necessària en el moment necessari, sinó l'equivalent energètic global en les hores durant les quals no seria tan necessari. La captura solar ha de ser complementada amb altres fonts de generació contínua.

Petroli dens: L'èxit dels combustibles fòssils ha estat la seva elevada densitat energètica. I també la facilitat amb què es transporten i es poden emmagatzemar. L'alta densitat de l'energia és bàsica per a l'autonomia de moviment. El 40% de l'energia se'ns en va en el transport, quasi tot confiat als derivats del petroli. És evident, però de tant en tant ens passa per alt. Els automòbils amb motor d'explosió o els avions van on volen i a costa d'un dipòsit petit. Per contra, els trens elèctrics necessiten catenàries fixes i centrals que generin de forma permanent. Encara que cobríssim el territori de captadors solars subsistiria el problema de la connexió del consum mòbil (les bateries són encara molt rudimentàries).

Convé anar-ho recordant. Els vectors energètics no són intercanviables. Pronuclears i filosolars semblen perdre a vegades de vista que l'electricitat és un vector energètic de distribució més que rígida: s'ha d'estar penjat d'una xarxa fixa. El moviment vol independència. L'hidrogen la dóna, i per això segurament té futur en l'automoció, igual que el gas natural liquat o a pressió. Però no hi ha mines d'hidrogen i el gas genera diòxid de carboni en cremar-se, com el petroli, nefast per al clima.

El petroli s'acaba, els gas natural tampoc no durarà sempre i les reserves d'urani són tan limitades com les d'energia fòssil, si no més. Les renovables actuals, la majoria expressades en forma d'electricitat, abasten el que abasten i, a més, els cables no poden arribar arreu. No és responsable prescindir-ne, però és demagògic considerar-les la panacea. Altrament, el món modern ja és com és. L'hem dissenyat per funcionar amb energia fòssil i motors de combustió interna. Ens ha costat un segle i mig de feina, no ho poden canviar en un parell de dècades. La il.lusionada construcció d'un futur viable (és a dir, sostenible) passa pel reconeixement del present. Per això tenim un problema.

5 DE JUNY DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT


L’Associació Hàbitats – Projecte Rius impulsa la jornada “Fem dissabte!” com una activitat de neteja popular d’espais fluvials que es realitzarà de manera simultània i coordinada a 19 municipis del país.

El Fem dissabte! de 2008 aspira a esdevenir una jornada reivindicativa on es posi de manifest, per una banda, la necessitat de conservar en bon estat de salut els rius i, de l'altra, la responsabilitat de “la ciutadania i les administracions” en eliminar l’ús dels espais fluvials com a abocadors.

El Fem dissabte! està organitzat per l’Associació Hàbitats – Projecte Rius i compta amb la col·laboració dels ajuntaments dels municipis participants, així com d’entitats i plataformes en defensa del territori existents a les diferents localitats.

EDUCACIÓ AMBIENTAL: DARRERES ACTIVITATS






Construcció d'un captador solar per escalfar aigua









Activitats dels alumnes de 3r ESO a Tossa de Mar












Inspecció del riu Ter la diada de Sant Jordi

DEU AFIRMACIONS SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Segons Javier Martín-Vide

1 La variabilitat temporal és una de les característiques essencials del sistema climàtic.

2 Al llarg de la història geològica del planeta hi ha hagut canvis climàtics nombrosos i de diferents magnituds (fa 12000 anys va acabar la darrera glaciació).

3 La brevetat de les sèries meteorològiques instrumentals per a l’anàlisi de les variacions climàtiques obliga a utilitzar dades complementàries, indirectes com ara els registres històrics d’inundacions, sequeres, etc.

4 La composició química de l’atmosfera s’ha modificat des del començament de la Revolució Industrial per causa antròpica:

finals segle XIX 290 ppm CO2 >>> avui 384 ppm CO2

5 La temperatura mitjana global ha augmentat 0,74ºC en l’últim segle (1906-2005). Els 11 últims anys són els més càlids del segle.

6 Les anomalies i els episodis meteorològics extrems no tenen a veure amb el canvi climàtic, encara que un augment o la seva intensificació siguin indici de canvi climàtic.

7 La percepció climàtica difereix sovint de la realitat climàtica, per la qual cosa la percepció del canvi climàtic no té l’aval dels registres instrumentals.

8 El canvi climàtic antròpic és un dels pocs afers que afecta i ha d’interessar tota la humanitat.

9 El canvi climàtic reuneix les condicions de “tema estrella” per als mitjans de comunicació. Nou, recurrent, morbós…

10 Les incerteses sobre les conseqüències del canvi climàtic requereixen encara la consideració d’aquest com a àrea prioritària d’investigació.

Javier Martín-Vide és catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. És expert assessor del Quart Informe del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Presideix el Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Ha publicat vint-i-un llibres i més de dos-cents articles sobre climatologia.